Qun
nom poiriá evocar melhor l’epopča catara, ont los dos Pčire,
l’un cavaličr d’Aragon e l’autre rei d’Espanha, fogučron
ligats per l’istňria e la sang ?
Crincat a cima d’un rocŕs, al junhent de doás valadas estreitas, s’ofrís
ufanosament dins la puretat sens tacas de son passat.
Los ostals dels teules mofuts e de las faciadas d’ňcre montan
armoniosament fins a la nauta tor cairada del cloquičr de la glčisa.
Un pauc pertot, los cipressičrs mesclan lor taca escura a las,
esbleugissentas de blancor, dels vestigis de muralhas
destrantalhadas. Dempuči lo Jardin del Priorat, lo visitor
descobrís, que se destacan suls pics Pirenencs del Canigó a la
Bigňrra, la Ciutat de Carcassona, lo mont d’Alaric, las Corbičras e
lo Rasés.
Mas es subretot a l’entorn del vilatge ont los paisatges venon lo mai
estacants : vinhas arrapadas als primičrs contrafňrts de la Montanha
Negra, cordonadas d’ametličrs o d’olius, ribas ont creisson la
farigola, l’espic e las espasas salvatjas.
